Els totalitarismes han inspirat nombroses creacions artístiques a causa del seu gran impacte social i polític, ja que contenen elements de gran simbolisme que resulten molt propicis per a les arts. Cal dir que potser no són tan nombroses les obres que se situen després de la caiguda del règim nazi, com pot ser Vencedores o vencidos, però aquestes ens atorguen un punt de vista restrospectiu molt interessant que permet reflexionar en el seu conjunt. De fet, aquest és el cas de l’obra que ens ocupa, la qual a partir d’una investigació ens convida a debatre sobre la confrontació entre cultura i poder. Sens dubte, és un tema apassionant, però la forma en que es tracta en el text resulta una mica tediosa, provocant que l’espectador no s’arribi a enganxar en la història i que no entri en la reflexió que es planteja. D’altra banda, el ritme lent i estàtic enmig d’una escenografia que evoca la magnitud arquitectònica dels totalitarismes, no ajuda a crear el clima d’opressió necessari en una batalla dialèctica. Realment, és una llàstima que l’obra no acabi de funcionar del tot, ja que planteja un tema molt interessant i compta amb un equip ple de talent.
Enllaç copiat!