Dues consideracions abans de tot. Encara que la temàtica ha estat plantejada d’una forma molt atractiva, no ha estat el mateix el muntatge que vaig poder veure. La història resulta massa densa, sense un ritme que acompanyi i és el que més es troba a faltar durant aquestes dues hores. La gent semblava desconnectar durant moments.
Un encert l’elecció d’Andrés Herrera. L’esgotament de Joel Joan ha estat, segur, un cop dur inicialment. Siguem sincers, tot i els detractors, hi ha força gent que el segueix. Ara un cop vist l’obra em sembla que s’ha encertat de ple aquesta substitució.
I la interpretació de Pepo Blasco com a personatge més humà dels que apareix, i aquell moment de la Sandra Monclús que mereixia sortir una mica més. L’Anna Alarcon ha estat esplèndida, amb aquells dobles matissos del seu personatge, el saber estar en tot moment … (seguiu llegint)