D’ençà que es van donar a conèixer amb la magistral Pulmons, l’equip de Sixto Paz Produccions ha despertat l’interès de crítica i públic a cada nova proposta. Com ja passava amb L’efecte, el seu anterior muntatge, Pretty té una vocació molt més comercial que aquella hipnòtica història de parella dirigida (com ara també) per Marilia Samper. El resultat en aquest cas torna a ser efectiu: l’obra diverteix i proposa un tema interessant del qual es pot debatre en sortir del teatre. El text de Neil Labute juga amb uns diàlegs col·loquials, plens de naturalitat i girs enginyosos que aprofiten una anècdota per desenvolupar un conflicte que s’estendrà al llarg de tot l’espectacle. El problema d’això és que el petit desencadenant, en realitat, promet fer una reflexió molt més profunda de la importància de la bellesa a la nostra societat i en les relacions amoroses per, finalment, no passar de la superfície. Es tracta d’un text ben escrit però poc ambiciós pel que fa al desenvolupament de les seves possibilitats. Obviant això, Pau Roca i companyia fan una bona feina interpretativa, apostant per la vis còmica malgrat que, en algun moment, per les ganes de voler fer riure perdin de vista la versemblança del personatge o de la situació. Amena, simpàtica i fresca, fàcilment pot acomplir les expectatives d’un gran nombre d’espectadors, com aquell amic amb qui t’ho passes tan bé que acabes per no veure-li els defectes.
Enllaç copiat!