Aquest musical de Pretty Woman és l’adaptació teatral de la pel·lícula de 1990. Una Ventafocs neoliberal en clau de comèdia romàntica que retrata a la perfecció l’època en que va ser escrita. Però avui dia, més de trenta anys després, la història ha quedat obsoleta i no pot lliurar-se del tuf masclista que l’acompanya, per molt que ho intentin amb alguna rèplica o cançó. Al cap i a la fi, la història és la que és, i aquesta versió és totalment fidel a ella.
El muntatge musical, però, funciona com un tir i és un regal per als amants del gènere. D’una banda, compta amb una preciosa i molt flexible escenografia que muta constantment fent un recorregut per les mítiques localitzacions de la pel·lícula. Els canvis constants de vestuari també contribueixen a traslladar el glamur de la gran pantalla a l’escenari.
A més, els números musicals, amb música i lletra de Bryan Adams & Jim Vallance, són realment espectaculars. Un total de 22 números tan vistosos com narratius que ens fan avançar en la trama amb un ritme sempre ascendent. 22 són també la quantitat de persones sobre l’escenari, amb les interpretacions de Cristina Llorente i Roger Berruezo al capdavant. Encara que també mereixen esment especial les d’Erika Bleda i Rubén Yuste.
En definitiva, aquesta producció és altament recomanable per als amants dels musicals i de la pel·lícula original. Encara que és inevitable que el rerefons masclista de la història generi rebuig en el públic actual, i fa pensar si aquesta és realment la història que volem seguir escoltant, o si seria possible una revisió que l’actualitzés.
