Costa molt construir una vida i posicionar-se amb uns valors i unes creences, en una manera de pensar, de veure les coses i afrontar el dia a dia. Quan la base de tot allò que forma una persona trontolla, res té sentit i les qüestions es succeeixen sense saber del cert com canviar els paràmetres per poder sobreviure al trencament.
Tessa és una advocada brillant que després de molta feina ha aconseguit despuntar al despatx on treballa. Basant-se en la llei, i només en ella, els seus clients acusats de crims de diferents tipologies han sortit victoriosos de cada judici. Davant la pregunta sobre la moralitat de defensar a suposats criminals ella s’escuda en la veritat legal com a única guia. Tot canviarà d’un dia per l’altre.
El text magnífic de la Suzie Miller construeix al mateix temps el relat i a la protagonista. Son les seves accions i les seves relacions les que van donant forma i mostrant al públic el caràcter i l’essència de Tessa. Amb un ritme incessant i trepidant la narració va canviant d’escenaris i de personatges, a qui va donant la paraula Victoria Luengo en una de les seves millors interpretacions dalt de l’escenari.
La intèrpret es submergeix des que es posa sota els focus en una voràgine de situacions i sentiments, primer desbordada per l’adrenalina d’una vida perfecte i després atrapada en el dubte i l’autojudici. Luengo exposa l’evolució del personatge amb cadascuna de les capes dels nivells per on transita. Cada minúscul gest o mirada transmet una infinitat d’emocions que no poden ser explicades per la veu. El sentiment de traïció, de decepció i d’incredulitat es va posant sobre les seves espatlles de manera perceptible.
La direcció precisa de Juan Carlos Fisher i un escenografia mínima i funcional ajuden al desplegament d’aquest monòleg que recull més d’una veu. En el canvi d’estat d’ànim, en el salt dins del relat de persona i situació, és on també Luengo surt victoriosa, aconseguint modificar el registre segons la necessitat sense que quedi incòmode o poc creïble.
L’espectadora connecta amb Luengo des del primer moment i no li deixa anar al mà fins al final. Amb cada tram de la història li prem més i li vol xiuxiuejar a l’orella que l’acompanyarà tot el camí, no està sola.