Un home sol, un pobre desgraciat que viu a un banc. No té casa o no la vol tenir. Des de la vida i la mort, Pere Arquillué torna a brodar el Primer Amor de Samuel Beckett amb una naturalitat i fermesa que espanta. L’home vagabund coneix l’amor amb una prostituta que li ofereix casa, però quan l’amor s’acaba, se’n torna al banc. D’alguna manera, ella, la Lulú, encara hi és. I així ens ho explica des d’aquest banc que ben bé podria ser una sala d’autòpsia on actor i personatge es despullen, literalment, per explicar-nos què passa quan l’amor acaba malament. Si és que es pot acabar mai.
Enllaç copiat!