Priscilla arriba al Tívoli trenta anys després de l’estrena de la pel·lícula i vuit anys després que passés ja per Barcelona, amb un muntatge que també s’ha vist al West End i a Broadway, i segueix essent tan efectiva i divertida com el primer dia.
Clàssics de la música popular (en aquest cas, el mateix repertori del muntatge novaiorquès) que fan difícil no aixecar-se de la cadira, coreografies espectaculars, grans cantants i un disseny de vestuari imaginatiu i desbocat que serveix per a explicar l’estat d’ànim al qual aspiren les protagonistes de la història.
Tres grans interpretacions de les tres drags que fan de tot i tot a un gran nivell. Cal esmentar les tres dives que es despengen espectacularment i canten amb aire soul flotant sobre l’escenari del Tívoli.
Priscilla és un musical de gran factura que, malgrat l’aparent superficialitat, no cau en allò banal i aconsegueix reivindicar el dret a sentir-se cadascú com vulgui i a viure-ho amb plenitud sense renunciar a l’entreteniment.