Priscilla, Reina del Desierto no enganya a ningú. A aquest musical s’hi va a gaudir, a cantar, a ballar i a flipar amb una espectacular posada en escena amb glitter a tonelades i plataformes de dos pams. És una gran festa petarda a ritme dels millors ‘hitazos’ discotequers.
El musical té una trama lleugera que es centra en les aventures de dos transvestits i un transsexual que recorren Austràlia perseguint els seus somnis en una furgoneta, la Priscilla, que vindria a ser una versió marica i tot-terreny del vaixell de Mar i Cel (completament robotitzada, gira sola i ofereix moments divertits). Tot el muntatge esdevé una exaltació del món drag, amb uns personatges tan estereotipats com els que podeu trobar a la cantonada de l’ARENA un dissabte nit. Tota l’energia del muntatge es focalitza en les resolutives i vistoses coreografies i els impressionants vestuaris de Tim Chappel, que esdevenen un dels grans atractius del musical. Val la pena d’anar-hi només per admirar aquests vestits: són una autèntica mostra de creativitat desbordant… una obra d’art. Destacable també José Luis Mosquera, l’actor que interpreta la protagonista Bernardette: és el punt de seny entre tanta ploma, i la defensa amb tanta honestedat, sobrietat i feminitat que és impossible imaginar que sigui un home.
Tot i que els acudits simplots i la frivolitat exagerada que destil·la tota la proposta puguin maquillar el fons de la història, Priscilla és un gran cant a la llibertat, a l’acceptació de la diferència i al respecte per les minories. Benvinguts siguin els musicals de masses que, a banda de boniques històries d’amor, treballen a poc a poc per a normalitzar les diferents condicions sexuals i vitals.
Si t’agraden els grans espectacles efectistes, gaudiràs com una mala bèstia!