Projecte Ingenu ha tornat a submergir-se en l’univers de Federico García Lorca amb la seva impactant posada en escena de Bodas de Sangre al Teatre Akadèmia. Aquesta no és la primera vegada que la companyia catalana s’enfronta a un text Lorquià; ja el 2015 ens van presentar i adorar una adaptació de Yerma, que va ser molt ben rebuda pel seu enfocament.
Amb Bodas de Sangre, Projecte Ingenu torna a explorar l’univers de Lorca amb la seva proposta característica: una combinació de minimalisme escènic i una interpretació visceral. La tragèdia rural de Lorca, marcada per les tensions entre passió i tradició, pren vida en una posada en escena austera, on els actors transmeten amb intensitat els conflictes que creixen fins a un desenllaç inevitablement tràgic.
La posada en escena de Bodas de Sangre m’ha deixat una profunda empremta, tant pel seu tractament innovador com per l’energia que transmeten els actors. Una de les coses que més m’ha impactat ha estat l’ús de les veus: quan un personatge parlava a tres o quatre veus alhora, sentia com si l’escena em transportés a una dimensió més profunda, envoltant-me amb les emocions i tensions que traspassen el text de Lorca.
També em va captivar la capacitat d’un actor per interpretar diferents personatges en una mateixa escena, una demostració de talent que no només confon, sinó que enriqueix la història amb matisos inesperats. Aquest joc de múltiples veus i papers afegeix una complexitat que, lluny de distreure, intensifica l’impacte emocional de l’obra.
La força de l’obra no només es troba en les paraules de Lorca, sinó també en la part emocional que ens monstra tota la companyia. Els actors es mouen entre la poesia i la violència, transformant l’escenari en un espai ple de vida, desig i, finalment, mort.
La música i la llum afegeixen una capa de profunditat que atrapa a l’espectador al centre del drama. No és el primer cop que utilitzen per fer-nos endinsar en les diferents propostes de la companyia. Però aquest cop ha estat un punt molt a favor per entrar-hi.
Aquesta nova versió de Bodas de Sangre reafirma la capacitat de Projecte Ingenu per a reinterpretar clàssics amb una mirada contemporània, aportant-hi una sensibilitat marca de la casa.
Podeu veure la resta de la meva opinió a l’enllaç