Si heu d’anar a veure “Vaig ser pròsper o recordant la tempesta” creient que veureu una adaptació o revisió del text de “La Tempesta “ de Shakespeare ( tot i que hi ha algunes referències de l’obra) ,esteu molt equivocats i possiblement en sortiu del tot decebuts; però si aneu sense cap idea preconcebuda sobre el que veureu, estareu davant d’una proposta realment extraordinària, en la que ressalten tots els aspectes d’una obra per qualificar-la d’imprescindible, com la interpretació, el moviment, la llum, l’escenografia, les veus i la dansa.
“Vaig ser pròsper…” és una barreja de teatre físic, poètic, abstracte, oníric i màgic que ens fa viatjar del present al passat mitjançant els records de la memòria d’un home vell i solitari que va ser pròsper en el seu passat.
Cal ressaltar la magnífica feina que fan tots els actors tan a nivell de moviment com de veu; i per descomptat la més sincera felicitació per l’acurada direcció de Marc Chornet per aconseguir que tot plegat rutlli com un rellotge suís.
He trobat molt interessant i original que s’hagi triat el moviment en substitució de la paraula, però en contra no he trobat gens encertada la posada en escena, ja que els espectadors, depenent de la grada on estaven situats podien gaudir més o menys de les interpretacions.
Malgrat que no és un espectacle fàcil d’entendre de bon començament, el resultat final és del tot revelador.
***/****