Ho reconec, no sóc un gran entès de Shakespeare ni conec tota la seva obra al detall però sempre que he vist algun text a la cartellera vaig …. i sempre ho gaudeixo. En aquest cas vaig cometre un petit error i és que anava a veure l’obra sense més coneixement que aquest: és una adaptació d’un text d’aquest autor britànic, ‘La tempesta’, i està interpretat per una companyia que em té enamorat, a els Projecte ingenu ( ‘Hamlet’ a la Sala Atrium i Yerma al Teatre Akademia).
La veritat és que la primera recomanació que us faig com a espectador és que, si no coneixeu la història, millor llegir l’argument de la història. Jo no ho vaig fer i, tot i que no em penedeixo, sí vaig tenir algunes dificultats per desentranyar el fil argumental. Em va impactar que fos una obra sense diàlegs formals però això no va suposar cap impediment per poder gaudir del gran treball que ha fet la companyia dirigida per Marc Chornet: una brillant metàfora sobre la pèrdua de la memòria i els records. Estem davant d’una aposta arriscada i un gran repte: despullar les paraules de Shakespeare i porta-les a la mínima expressió. I l’experiència serà bona si segueixes la meva segona recomanació: deixar-se portar i gaudir de veure tot el treball coreogràfic que fan els actors, tots ells perfectament coordinats sincronitzats en un moviment hipnòtic que et transportarà per les escenes, gaudir del gran treball de contenció dramatúrgia i verbal, de la poètica visual, dels detalls o de la magnífica atmosfera sonora que han aconseguit recrear.
No és una obra digerible pel gran públic, però el meu reconeixement pel risc, per l’aposta i pel delicat treball i exquisit resultat.