Tothom és conscient que la seva actitud y la seva manera de ser s’adapta i acobla a aquelles persones amb les que interactua. No és el mateix qui s’és amb la família, amb els amics i les amigues o a la feina, per exemple. Tot i que sempre quedi una petita essència de qui som en cadascun dels personatges que interpretem, el codi canvia i també la reacció que esperem o trobem.
Amb el text de Prosopopeya Pablo Macho Otero aborda la crisi existencial d’un actor que busca amagar-se sota les màscares dels seus personatges al mateix temps que dubta de qui és realment. I mentre intenta discernir entre aquesta dicotomia, aborda el mite del “jo” sota el paraigües del mite grec de Narcís, Eco i Eros.
Tot i que en un principi pugui semblar una narració densa i tediosa, les paraules filades en vers aconsegueix crear un espai distés i divertit on l’espectadora se sent partícip de les confessions de l’actor. Emma Arquillué i el propi Pablo, amb la direcció, estructuren una escenografia artesana i artística que es converteix en un bon escenari per a l’objectiu de l’obra. Amb el joc de paraules i màscares juntament amb la interpel·lació al públic, a qui el protagonista i els seus còmplices volen seduir i convèncer, la peça teatral es desenvolupa de manera orgànica i molt amena.
Cal destacar la gran habilitat de Macho per narrar la història, aquesta capacitat de contecontes que té és magnífica per encisar al públic i endinsar-lo en el mite objecte de la història. Els seus companys d’escena, Santiago Aguilera i Arnau Comas, complementen aquest relat amb la sonoritat i els moviments adequats. Especialment interessants i hipnotitzadors són els moviments que donen vida a la narrativa, una coreografia delicada, una mica clown, i molt expressiva.
Es tracta d’una peça que apropa al públic una forma teatral que provoca interès i curiositat, que fa reflexionar i també entreté. De fet, aquest és, es podria dir, el segell de la companyia La Bella Otero que juntament amb d’altres obres com Loco amoris o George Kaplan volen mirar dins d’una mateixa per parlar del món.