Prostitución és un espectacle que neix després de tres anys de recerca i investigació sobre el món de la prostitució.
A través de les transcripcions fidedignes dels textos , documents, reportatges, documentals, declaracions i entrevistes a testimonis reals i persones expertes en el tema (activistes, escriptores, diverses associacions, ex prostitutes i prostitutes, principals protagonistes d’aquesta peça de teatre documental) es construeix una dramatúrgia colpidora, que en cap dels casos intenta posicionar-se a favor o en contra de la prostitució. Tan sols es vol donar veu a un col·lectiu, i que durant unes hores, intentem posar-nos en el lloc d’aquestes dones.
Prostitución porta a escena una realitat ocultada, fosca i estigmatitzada per la societat: la prostitució. Ho fa sense cap mena de censura. De manera directa, mirant-nos als ulls.
És important destacar la feina interpretativa de les tres actrius que es posen en la pell d’aquestes dones. Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste es transformen al llarg de l’espectacle en Ana María, Isabela, Lucía, Alexia, Alicia,…fins a una trentena de dones.
“Ninguna mujer nace para puta”
Rere la prostituta hi ha una dona. No hi ha una única prostituta, cada dona que exerceix la prostitució es diferent a les demés. Cadascuna d’elles té una història al darrera. Cada una d’elles ho fa per un motiu diferent. Hi ha qui ho tria, hi ha qui s’hi troba i hi ha la que hi està obligada.
Una escenografia plena de simbolismes presideix l’escenari . Un contenidor i una passarel.la simbolitzen la mercantilització i l’exposició de la dona com a objecte sexual, i un micròfon per poder expressar-se, dir el que pensen i com es senten.
La música és molt important dins d’aquest muntatge. La música és en directe, i està interpretada per la compositora i pianista Laia Vallès Marín. En aquesta ocasió la música té doble funció: per una banda, mitjançant melodies experimentals, música electrònica i sons metàl·lics ens transmet la part emocional de les protagonistes, i també aconsegueix potenciar la duresa d’algunes de les escenes. En segon lloc, la música converteix aquest muntatge en una obra de teatre documental musical amb cançons i melodies amb influències de la revista i el cabaret.
Es tracta d’un viatge que ni és fàcil, ni agradable. Un viatge en el que se’ns mostra la prostitució des de tots els seus àmbits (humà, polític, social i econòmic).
Les escenes es succeeixen una rere l’altra. Cada escena és com un capítol sobre la prostitució: Dates, estadístiques i tant per cent. Manual de com ser una bona prostituta. En ensenyen que porten dins del bolso, com caminar i vestir-se. Les preferències, gustos i demandes dels clients. Els horaris i dies de més feina. Les edats. Les tarifes.
Ens parlen de solitud, de desconfiança, de supervivència. Ens parlen d’abusos, de maltractament, de violència, de violacions. Ens parlen de la droga, dels proxenetes, de la tracta de blanques, de l’explotació sexual, de la immigració il·legal i del colonialisme sexual. Ens parlen de les lleis i de la hipocresia de la societat.
Nosaltres escoltem, ens emocionem, aplaudim i de tant en tant riem.
Escoltem i no jutgem.
Ens posem de peu i les aplaudim.
