Espanya, capital europea de la prostitució.
Cinc milions d’euros recaptats al dia.
3,35% del Producte Interior Brut.
300.000: víctimes del tràfic de persones.
El 70%: pateix violència masclista.
Un teatre entregat, escolta activa. Aquí, com a Las canciones (Pablo Messiez) s’escolta. I es fa amb l’ànima. La brillant dramatúrgia d’Andrés Lima i Albert Boronat, textos punyent que ¿ens acosten? la terrible realitat de la prostitució, el tràfic, la violència sexual i también el dolor, la tendresa, la por… L’experiència de la prostitució, un document, una exploració. Una proposta prodigiosa que parteix dels testimonis de dones com Ana María, Isabela, Alicia, Lucía o Alexia on es palpa l’angoixa i incomoda (especialment als homes que, apagats els llums, van ser els primers a posar-se en peu). I también del discurs de dues exprostitutes i activistes de discurs oposat, com són Virginie Despentes i Amelia Tinagus. Un muntatge-protesta valenta contra la societat: Legalització, estigma, prejudicis. ¿L’única via? L’abolició.
Silenci. Carmen Machi, interpretant-se a si mateixa, entrevista a Ana María (estupenda Nathalie Poza). Es prostituta i té dos fills. Lucía (Carolina Yuste) se’n va anar a Barcelona per una beca Sèneca a estudiar Dret Laboral. Primer, cambrera. Després, hostessa d’aspiradores. I «no li donava ni pa pipes». Llavors, comença una desfilada de dones que es van ficar a putes. Amb les seves raons, és clar. Llibertat d’elecció i moral, prejudicis culturales, religiosos, interessos económicos i políticos. S’ha acabat el debat. Et costa respirar? Es la força de la veritat.
Tres actrius compromeses es deixen la pell en un escenari acompanyat de la música (en directe) de Laia Vallès. En el seu intent d’humanitzar a les dones a les que interpreta a través dels seus respectius accents, Machi porta al terreny de la comèdia un monòleg dramàtic, i acaba semblant més una burla que una reivindicació. En canvi, Yuste atrapa totes les mirades. Et deixa clavada a la butaca: magnètica, enèrgica i imparable. Ara no hi ha marxa enrere, t’han abduït.
