Així em va deixar Anna Alarcón amb Psicosi de les 4.48. Si em pregunteu per l’espectacle imperdible d’aquest inici de temporada, us diré que aneu a La Seca a veure aquesta meravella.
Sarah Kane, l’autora del text, transmet en aquesta peça tots els sentiments associats a la depressió (ella va patir aquesta malaltia durant els darrers anys de la seva vida, abans de suicidar-se als 28 anys), mentre Anna Alarcón els posa sobre l’escenari en un exercici magistral de contenció i matisos. La por, l’angoixa, la desesperació, les ganes de viure, l’humor, la passió, la buidor, tot, absolutament tot, ho veureu reflectit al seu rostre, en una interpretació que commou sense remei per la seva força i fragilitat.
Encertada també la posada en escena, molt simbòlica i minimalista, i la direcció, sempre a favor d’un text complicat que esdevé una joia en aquest muntatge.
De debò, no us la perdeu.