Passió cibernètica

És una aposta arriscada i valenta de Lucia del Greco per adaptar un text de la premi Nobel de literatura Annie Érnaux. Pura passió es va estrenar a Temporada Alta i és la primera vegada que es representa a Espanya adaptada al teatre.
El text és l’apassionada espera d’una dona per un home casat que no sap mai quan vindrà. És una relació esporàdica i aïllada eròtico-sexual que no va més enllà ja que el plaer es veu desplaçat pel dolor de la pèrdua:“vivia el plaer com un dolor futur”. La passió desenfrenada que tan bé descriu Ernaux, mestressa de l’intimisme, és el nucli de la novel·la que la protagonista només pot descriure quan la comença a veure lluny. És una obsessió patològica per una presència.
És podria haver adaptat de moltes maneres però Lucia del Greco opta pel màxim contrast, una màquina qualsevol que Cristina Plazas va desmuntant poc a poc mentre s’endinsa en la seva història. Lali Canosa és la creadora d’aquest motor que la intèrpret va movent, desfent amb calma i li permet tocar-lo, abraçar-lo, parlar-li com si fos ell que està allà amb ella. La directora juga amb el contrast entre la passió i la fredor de la mecànica en aquest espai futurista dissenyat per Pol Roig. És una màquina i una tecnologia que ella pot manipular al seu gust mentre no pot controlar la seva passió. És tot una lluita de contrastos constant que comença amb les diferents maneres de viure la relació d’un i altre.
La interpretació de Cristina Plazas és càlida però amb una serenor que torna a contrastar amb el seus sentiments incontrolables i la seva ment agitada i trasbalsada.
Al darrera de tot aquest muntatge està la gran Annie Ernaux que sempre ens conmou.