Prendre decisions no és fàcil i menys quan aquestes afecten el teu futur. Quan acabi la nit ens presenta tres històries on els protagonistes es veuran fregant el que creuen un punt de no-retorn amb tot el que això comporta. L’encert de l’obra, sense cap mena de dubte, és el tema. La facilitat per reproduir llocs comuns i angoixes col·lectives. Som capaços d’emmirallar-nos amb els dubtes dels personatges (més que no pas amb els personatges) i passar una estona qüestionant-nos què faríem o, més ben dit, què fem quan ens passa a nosaltres.
Quan acabi la nit és una bona proposta però li falta ritme i profunditat. Algunes situacions són tòpiques, d’altres és difícil d’entrar-hi i les parts més còmiques queden només apuntades. No obstant això, crec que la seguretat a l’escenari per part dels actors i d’alguns ajustos dramatúrgics poden fer-li aixecar el vol i arribar més lluny i més endins.