La nova comèdia de Marta Buchaca promet el que et dona. Es tracta de la clàssica comèdia de situació, amb escenografia realista i quatre intèrprets que serveixen els elements bàsics del gènere; entrades i sortides, malentesos, molta ironia dramàtica, contrast de personatges i jocs idiomàtics a bon ritme durant una hora i mitja de riures.
L’argument recorda a la pel·lícula Mi vida sin mí d’Isabel Coixet, en la qual el protagonista, en conèixer la poca esperança de vida que té, prepara una llista de coses a fer i tracta de deixar les coses el més lligades possibles perquè els seus estimats tinguin una bona vida. Això sí, Buchaca pren la direcció contrària de la cineasta, eludint el drama i ficant-se de ple en la comèdia esbojarrada. És cert que, en tractar-se d’una comèdia sobre la mort, alguns espectadors podrien esperar un humor més negre o àcid, però en aquest cas s’opta per un humor blanc i inofensiu, potser per la seva voluntat d’adreçar-se a un públic més ampli.
Els personatges estan ben construïts i amb premisses còmiques clares, amb els seus contrastos ben accentuats per a servir a la comèdia. Les quatre interpretacions funcionen, però si algunes hauríem de destacar serien les de Lluís Villanueva i Betsy Túrnez pel seu gran carisma i capacitat de generar riallades.
En definitiva, aquesta comèdia comercial sobre la mort, és en realitat una celebració de la vida, una invitació a viure cada dia com si fos l’únic i una promesa ben complerta: la de morir-se del riure a la sala de butaques, que bona falta ens fa.
