Queco Novell protagonitza “Confessió d’un expresident” al Capitol dins de la programació del Grec Festival de Barcelona d’enguany.
No es tracta d’un espectacle amb grans escenografies, ni d’importants efectes d’il·luminació, etc…, però si d’un text que boníssim, obra del dramaturg italià Davide Carnevalli, en forma de monòleg, que no deixa indiferent a ningú. Aquest monòleg teatral dirigit per Xavier Ricart, presenta una visió irònica sobre la desconnexió de la classe política amb el poble.
Queco Novell és l’expresident, un polític imaginari d’un país qualsevol. Podria ser J.C Wasmosy, M.Suharto, J.Chirac, J. Estrada, B.Yeltsin, A.Fujimori, Jordi Pujol, S.Berlusconi, R.Rato, fins hi tot el reelegit Rajoy…. tants i tants noms d’una llista interminable de polítics corruptes que el poble ha elegit i segueixen elegint malgrat ens robin, enganyin, o se’n riguin de nosaltres.
Ens diu que la gent no és tonta, sinó que el poble és idiota. I així és com et sens quan acaba l’obra. Perquè en el fons, al poble, sembla que ja els hi està bé. Com és possible que després de tot el que ens han fet, el poble els segueixi votant?. És que ja ens està bé que ens robin, ens arruïnin i enganyin? És que el poble és realment idiota?
Aquest ex president ens ho diu a la cara. No ho diu cantant, però sí xiulant.
Us deixo un petit recull d’algunes de les frases del text:
“A mi sempre m’ha importat ben poc la població d’aquest país”
“He governat un poble brillant, es cert, però despistat”
“La meva presidència ha estat una faula”
“El problema d’aquest país és la manca de temps per pensar”
Durant el discurs apareixeran la crisi financera, la desconnexió de la classe política amb el poble, el segrest econòmic dels països endeutats, la corrupció, les privatitzacions o el debat entre “la nova” i “la vella política”, la banca i els rescats,…,conceptes que han esdevingut familiars per als ciutadans de diversos països durant anys i anys, i que el poble segueix permeten.
El text és pura ironia. Ens adonem de com l’ús del llenguatge pot ser manipulat per part del poder.Com es pot donar la volta a les coses i donar-li un altre sentit al que s’està dient. Dobles intencions. Convertir mentides en realitats, i a l’inrevés, mitjançant la paraula .
És el primer cop que en Queco Novell s’enfronta a un monòleg al teatre, dons bé, prova superada. Jo he vist al president. Bona actuació Queco. Enhorabona !!!
En definitiva, penso que només pel text ja paga la pena d’anar-hi.
***1/2