Quan els que anem molt al teatre ens trobem amb una obra que ens sorprèn, és fantàstic!!! Precisament és el que ens ha passat amb Querencia; un espectacle que és del tot sorprenent i original, amb uns personatges que de vegades arriben a ser ridículs i fins hi tot patètics. Una tragicomèdia que sembla treta d’un còmic de revista. Zarzoso té un estil propi, on sol distorsionar la linealitat de les seves històries i es preocupa molt de les relacions humanes, utilitzant un peculiar humor agredolç en els seus personatges.
Querencia és el retrobament d’una parella que es van separar fa uns anys degut a una crítica de teatre mal encaixada per l’actriu i que els va portar a la ruptura. Un fet que farà que hi hagi un abans i un després a les seves vides. Ell deixarà el món del teatre i es passarà a la crítica del món dels toros, la qual cosa odiava. Ella tot i que és una diva del teatre i ha aconseguit fer la millor interpretació del personatge de Medea, no ha superat el fet de que el seu marit fes una mala crítica d’aquesta obra . Una relació en la que podem apreciar que en realitat no es va acabar de trencar del tot ( ella encara té les claus de la casa (casa seva) i a més a més vol controlar el que hi passa dins), (ell l’ha anat a veure al teatre d’amagat, i en diversos moments l’intenta besar). Es veu que hi ha un desig per les dues parts de retrobar-se, i es pot notar que encara hi ha alguna cosa entre ells, però l’orgull és més fort i cap dels dos vol cedir i entraran en un munt de retrets i desafiaments. Estem davant d’un duel de titans. Les interpretacions de tots dos actors han estat brutals!!!.Les expressions de la cara de la Verònica Andrés han estat increïbles. El text és fantàstic, dur i ple d’ironia; en certs moments còmic i d’altres cruel .Es toquen molts temes com la relació entre pares i fills, les relacions de parella, la gelosia, les addiccions, la desconfiança,… Un text que convida a reflexionar, que sorprèn i emociona alhora. Una obra plena de metàfores; fins i tot m’atreviria a dir que el transcurs de l’acció el podríem comparar amb el d’una “corrida de toros”, on a toc de trompeta va transcorrent l’obra, dividint-la en tres parts, ”salida, despeje i matar”.
Penso que serà una obra on hi haurà diversitat d’opinió. Jo us la recomano.