L’espectacle consta de tres parts molt diferenciades, a la primera part un vestit vermell, rígid i encotillador limita l’evolució de la ballarina per l’escenari al mateix temps que investeix el moviment d’una gran bellesa plàstica, un escenari molt fosc fa ressaltar la vermellor del vestit. L’acompanyen, a la guitarra José Sànchez i el cantaor Alberto García.
A la segona part, una enorme capsa de vidre amb un mirall interior es converteix en el petit escenari on canten i ballen. La guitarra i la veu estan encaixonades i esmorteïdes, i el moviment de la ballarina limitat per l’espai reduït on ha d’evolucionar. L’espai es va omplint de baf i els músics són expulsats de l’interior on només resta ella, que sembla atrapada ?? És potser la part de l’espectacle menys vistosa o està potser aquest resultat està intencionadament previst ??
La tercera i última part comença amb els dos músics que juguen amb les cadires d’oficina on seuen mentre toca l’un i canta l’altra. Acaben enfilats sobre les dues estructures de l’escenari mentre ella balla dins d’una piscina amb un pam d’aigua aconseguint efectes plàsticament bells amb l’aigua.
Un altra vegada l’aigua pren protagonisme en aquest Grec2016. Potser un recurs massa trillat, també interpretant un solo de dansa i no cal anar molt lluny per pensar en el meravellós espectacle de “El ball” l’any 2009, amb Anna Lizaràn i Sol Picó. En aquesta ocasió, segons el nostre punt de vista la dansa, té moviments molt bàsics en flamenc (potser massa) i malgrat que l’aigua li dóna força i espectacularitat, no ens va entusiasmar, com pel que vàrem veure pels aplaudiments, sí que ho va fer a bona part del públic.
Si voleu veure la nostra valoració sencera, només heu de clicar AQUÍ