Aquesta és la proposta que Carla Torres Danés ha fet del text de Lutz Hübner, QÜESTIÓ D’HONOR.
En entrar a la sala ens trobem un escenari circular amb els espectadors distribuïts al voltant. A terra, pintats, una mena de grafitis i, dipositats, uns elements blancs etiquetats com les proves dels crims que veiem a les pel·lícules. Al fons un gronxador. Al sostre unes roses cap per avall. Al centre dues estructures cúbiques que semblen blocs de pedra. Tota la sorprenent escenografia és de Júlia López i Melià i Aitor Rodriguez Cabrerizo. Magnífica la idea del cotxe teledirigit.
Lutz Hübner (Helibronn-Alemanya 1964), basa aquesta obra en un cas real que va ocórrer a la ciutat de Hagen en 2004. Utilitza sempre un llenguatge que l’apropa al públic juvenil. Per l’obra QÜESTIÓ D’HONOR (Ehrensache) va rebre el premi Günther Rühle en 2010. Ha estat traduïda per Eduard Bartoll.
Un text que ens explica la història de dues noies que accepten passar un dia a Colònia, lluny de la ciutat on viuen, amb dos nois.
Un l’han conegut en una discoteca, l’altre és un company d’institut de les noies. El desenllaç d’aquesta sortida ja és conegut des del començament i l’obra ens mostra l’impacte dels fonaments patriarcals en la manera que tenen de relacionar-se.
Ells dos són d’origen turc i viuen en Alemanya. Coneixen Turquia unicament pel que han escoltat dels pares. Estableixen una relació amb les noies i l’únic que persegueixen és tenir sexe amb elles, tenen molt clar que hi ha dos tipus de dona, les putes i aquella amb la que formaran una família. I l’Elena i l’Ulli són, per ells, en Cem i en Sinan, de la primera classe. Dins dels seus principis tenen molt clar que han de protegir si o si l’honor de la família.
Elles, creuen en el “no és no” i en la llibertat per decidir, i han decidit “jugar” amb ells en aquesta sortida. Però res no serà com esperaven.
Un psicòleg de la policia judicial, Kobert (Albert Roig) és l’encarregat de parlar i fer un informe sobre els dos nois que estan detinguts. És l’encarregat d’esbrinar el que va succeir en aquella sortida. Un psicòleg, que en un parell d’escenes ens mostra una pinzellada d’ell mateix.
Cem, magníficament interpretat per Pol Forment en un paper que passa per diferents fases, des de la seguretat a la desesperació, i no pel que ha passat sinó per la por a no saber defensar el seu honor. Al seu costat Sinan, l’amic incondicional, interpretat per Raül Ferré, en un impecable registre.
Carla Abulí interpreta el paper d’Ellena, una noia molt atractiva que aconsegueix allò que es proposa, amb un fort caràcter i molt segura de si mateixa. Al seu costat Ulli, interpretat per Candela Anton, l’amiga incondicional que ens explica, en un espai atemporal, des del gronxador, tot el que ella va viure aquell dia. Són uns petits monòlegs que transiten entre la culpa i la incomprensió.
Una posada en escena abassegadora, amb més d’una vintena d’escenes on es barreja el passat i el present i on els cinc intèrprets demostren una forma física excel·lent, força i energia, i transmeten l’entusiasme pel què fan. Acompanyen perfectament els canvis d’escena, la il·luminació de Laia García Fernández i Iker Rañé, qui també se n’ha ocupat del disseny de so.
Dirigida molt encertadament per la Carla Torres Danés, qui per cert està present a la sala prenen notes.
Una proposta necessària i potent, amb un argument que no deixa d’inculpar-nos i ens recorda que petits actes masclistes, molt sovint consentits per tots, poden acabar en grans actes de violència de gènere.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ