Durant aquesta època de pandèmia els grans musicals -especialment a Madrid- han hagut d’abaixar el teló. Mantenir una producció que necessita omplir les sales per resultar rendible era pràcticament impossible. Per tant, es necessitaven idees… i crec que aquest Sherlock Holmes ha estat una de les bones. S’ha optat per un musical de mig format, per sis bons cantants i intèrprets -de lo milloret del moment-, per música pregravada que es combina amb un pianista en directe, i per una bona producció, a l’alçada de les circumstàncies. El resultat és un espectacle que funciona, que entreté i que, segurament, resulta viable en moments com els que estem vivint.
¿Quién mató a Sherlock Holmes? està plantejat com una mena de Cluedo musical, amb tots els elements del gènere i amb una sèrie de tòpics que ajuden a crear la base d’un misteri decimonònic. Es posa en escena personatges que tots coneixem (Sherlock Holmes, Doctor Watson, Moriarty, Irene Adler…) i es crea una trama que va desgranant algunes sorpreses, tot i que a estones s’encalli una mica i estigui més al servei de les cançons que a l’inrevés. I és que el que realment importa aquí és la part musical, amb uns temes que funcionen i que permeten el lluïment de tots els protagonistes. És cert que hi ha algunes interpretacions una mica estereotipades, però en els números musicals tot funciona de primera. Daniel Diges i Enrique Ferrer s’entenen molt bé en els seus rols antagònics; Joseán Moreno aporta prestància en un dels personatges més misteriosos; Enrique R. del Portal crea un Watson simpàtic i convincent; Talía del Val sedueix sobretot amb la seva veu i, finalment, Julia Möller construeix amb gran encert el personatge potser més complicat dels sis.
Estem, doncs, davant d’un producte que funciona, tot i que no sigui rodó ni pretengui ser el gran musical de la temporada. Intueixo que hi havia uns objectius molt clars quan es va decidir produir aquest espectacle, i crec -sense por a equivocar-me- que s’han acomplert molts d’ells.