¿Quién mató a Sherlock Holmes? el musical és un musical que té tots els números per convertir-se en el fenomen teatral d’aquest nadal per molts motius que us aniré enumerant.
El primer d’aquests motius és l’elecció de l’escenografia: tot i que des meu lloc no la vaig poder apreciar de el tot bé, pel fet que estava gairebé a l’última fila i que les persones que tenia davant meu, a les butaques, parlaven tot el estona i es movien constantment, quan podia apreciar els detalls de l’escenari, no podia deixar de mirar els quadres (encara que no els veiés de el tot definits), o el joc de llums o l’escala per la qual els personatges pugen i baixen, etc.
El segon motiu és l’elecció d’un elenc amb àmplia experiència en musicals i amb diferents registres que a l’unir les seves veus en les cançons grupals creen un ambient perfecte amb una coral fantàstica. Però tinc els meus favorits de ¿Quién mató a Sherlock Holmes? el musical i són Julia Möller i Josean Moreno, perquè ells fan seus els personatges que interpreten i els porten al seu terreny constantment. Tant Julia com Josean creen uns personatges amb moltes capes.
Daniel Diges, Talia de la Vall, Enrique Ferrer i Enrique R. Del Portal estan molt bé cada un en el seu paper, però de vegades uns es mengen als altres en els duos, en comptes de complementar-; potser això sigui perquè els micròfons en moltes ocasions no funcionaven a temps o bé i no s’escoltava l’inici d’una frase, però són coses de l’estrena i això no va a desmerèixer per res a aquest musical, perquè té els ingredients perfectes per captivar grans i no tan grans. A més, les cançons són molt originals i la música de piano, en directe, és un al·licient més d’aquest espéctacle.
El tercer motiu són els girs de guió, un gran encert per fer que l’espectador comenci a pensar en aquest cas especial d’aquest detectiu tan famós i de fama internacional.
És un espectacle familiar, però si es va amb nens molt petits, mireu des que edat és recomanable portar-los a veure la funció.
Una altra de les coses que em molesta en un teatre o en un cinema és la impuntualitat. Entenc que els metres, busos i altres coses puguin succeir per arribar tard, però el d’ahir era una falta de respecte increïble; era un degoteig incessant de persones que entraven a el teatre amb l’obra començada fa uns 15 o 20 minuts (vaig mirar el rellotge, per curiositat i perquè em desconcentrava).
Petites ximpleries que poden estar de més, però em sembla una falta de respecte pels actors i actrius que són grans professionals i això no pot ser que a ells no els desconcentra, però a la resta d’espectadors, si.