Pedro Pavia, nascut a Uruguai i resident a Pamplona, és un artista polifacètic, que escriu, actua i pinta. Possiblement molts de vosaltres el recordareu de quan, juntament amb l’actor argentí Alejandro Orlando, formava part del grup Los Modernos, que van actuar, durant una llarga temporada, al Club Capitol.
Ara el podeu veure en solitari al Teatre Gaudí on presenta “Quitapenas”, un espectacle en forma de monòleg, creat a partir de la suma de diversos textos escrits per ell.
Es tracta d’una hora en clau d’humor en el que reflexionarà i ens farà reflexionar sobre els grans temes de la vida. Temes universals i existencials, com poden ser el pas del temps, l’amor, el desamor i l’amistat, fent servir el joc de les paraules per reduir-les a l’absurd, per tal d’arribar a dir allò que ens vol dir. El ser i no ser de cada cosa.
Dona la volta al sentit de la paraula, trobant en ella un significat ocult. Així ens parla de “El novio es el que (no vió) que su amada se convertiría en sus “esposas”, ni que las alianzas se colocan en el dedo (a nular)”,”Amar es un verbo transitivo, que (transita) en el tiempo. He amado és un pretérito perfecto!!!” o “La ética investiga la genética del gen”…
Realment genials les reflexions que fa sobre els reis mags, els cromosomes XX i XY, qui va ser primer l’ou o la gallina, o la discrepància entre algunes frases com : “Quien madruga Dios le ayuda ” o “No por mucho madrugar amanece más temprano ”. Reflexions que ens parlen de les vocals, el números, la conjunció dels verbs o la paraula.
Es tracta d’un espectacle intimista, amb un humor original i intel·ligent que vol comunicar coses . Un espectacle molt cuidat en el temps, el ritme, la respiració i la forma.
No hi ha improvisació, segueix un guió.
El text és boníssim, universal , reflexiu, humorístic i respectuós. Un text que té ritme. Pavia va d’un tema a un altre amb fluïdesa, gràcia i destresa. Hi ha cançons i versos, en forma de rap, tango i bolero. És poesia oral i auditiva.
Important els diferents canvis de llum, ja que ajuden a marcar les diferents escenes.
En definitiva és un espectacle d’aquells que paga la pena d’anar-hi.
Això si, afanyeu-vos en comprar les entrades, la representació es fa a la sala petita del Gaudí, i la capacitat de públic és molt limitada.
Ah!!! M’oblidava. Mentre espereu per entrar, podreu veure exposades unes 10 aquarel·les pintades pel mateix Pedro Pavia, que el representen molt bé. A més a més, cada quadre porta un text específic que us ajudarà a comprendre millor el seu significat.