Agnés Mateus tornava a presentar un espectacle després de l’èxit assolit amb Hostiando a M. en 2015.
Sense pèls a la llengua presenta un monòleg crític amb la nostra societat, ens posa davant nostre infinitat de temes que deixa anar sense respirar i quasi sense temps a què arribi a les nostres consciències.
Una posada en escena extenuant on ella va deixant anar les seves crítiques, amb algunes hi estem absolutament d’acord, amb d’altres no tant, però en tot cas hem de reconèixer la seva gosadia de dir les coses que pensa i manifestar la seva rabia davant la passivitat de la societat. Les dones no “perdem” la vida, a les dones ens assassinen. Comencem a dir les coses pel seu nom.
Un muntatge que segurament canviarà en el futur com ella mateixa ha dit i que està programat a l’Antic Teatre al mes de gener.
Un espectacle que no deixa a ningú indiferent.
Ens hauria d’esclatar la vida a la cara més sovint…
La veritat és que ens ho vàrem passar requetebè i vàrem riure moltíssim, especialment en les escenes que va disfressada de “capoll” en el que no podíem parar de riure; la proposta te alguns moments irrepetibles, com l’escena final, que no explicarem aquí perquè cal viure-la.
Una de les propostes que més ens han satisfet d’aquesta edició del TNT.
Per veure l’apunt original, només cal clicar AQUÍ