Deia el gran Gabriel García Márquez que ell, per sobre de tot, es considerava un periodista. Com a escriptor de referència mundial, potser Relato de un náufrago no és una de les seves novel·les cabdals però té gran importància dins de la seva obra, precisament, per ser el seu llibre de caràcter més marcadament periodístic. Resulta d’entrada interessant que algú s’atreveixi a fer una adaptació teatral d’aquest text, escrit en primera persona, on els fets tenen tot el protagonisme i els diàlegs són, pràcticament, inexistents. El resultat és una crònica dividida en dues veus amb moments de gran força emocional i alguns recursos vistosos relacionats amb l’aigua però, en general, excessivament narrativa. En realitat, el més destacable del muntatge és l’entrega total d’Àngel Llàcer en el paper de nàufrag, portant al límit, físicament, el personatge, escenificant amb versemblança totes les circumstàncies de la seva aventura. L’aportació d’Emilio Gutiérrez Caba és també bastant solvent però, com a interpretació, implica menys risc i més comoditat. L’aventura, doncs, és distreta i l’estil d’escriptura del Gabo sempre llueix. Malgrat això, es troba a faltar una mica més d’imaginació en la posada en escena que queda llastrada per un excés de fidelitat al text escrit i la recerca d’un realisme que li talla les ales des del començament.
Enllaç copiat!