Un text pensat per ser llegit i no pas per ser interpretat en un escenari i d’aquí la dificultat d’aquesta adaptació d’Ignacio García May, dramatitzada i dirigida per Marc Montserrat-Drukker. Aquest text va ser escrit el 1955 pel que, aleshores, era un jove reporter del diari “El Espectador” de Bogotà, Gabriel García Márquez. Va ser publicat en el diari durant 14 dies consecutius i en 1970 va ser recopilat en el llibre que ara coneixem, i publicat a Barcelona per la reconeguda Carme Balcells.
Ens explica la història de Luis Alejandro Velasco, un tripulant del buc militar colombià A.R.C. Caldas, ancorat al port de Mobile, Alabama (EUA) per unes reparacions. Un 28 de febrer sarpa amb destinació a Cartagena de Índies però l’excessiva carrega fa que el vaixell es desestabilitzi i vuit mariners cauen a l’aigua. Tan sols Velasco va sobreviure, va estar durant 10 dies en una petita balsa sense menjar ni aigua i rodejat de taurons. Durant les primeres hores passa el temps fent càlculs de quan anirien a buscar-ho els avions de rescat.
Nàufrag i reporter son, aquí, Àngel Llàcer i Emilio Gutiérrez Caba. Tots dos estan extraordinaris en els seus papers amb la dosi de dramatisme i humor en la mida justa. Un monòleg a dos veus on tots dos parlen en primera persona.
Una magnífica i original escenografia de Jon Berrondo ens transporta des d’aquesta oficina a un món màgic on recrea l’aventura amb una acurada posada en escena i acompanyada d’un audiovisual que complementa les escenes en el mar. No volem explicar gaire d’aquesta posada en escena si bé es pot intuir a les fotografies que publica el mateix Lliure a la seva web, únicament dir que aigua no en falta.
Si desitgeu llegir l’apunt original i sencer, només heu de clicar AQUÍ