Rent és un musical reconegut mundialment, escrit per Jonathan Larson, inspirant en la Bohème de Puccini. La seva trama central gira entorn un grup de joves, dels anys 90, bohemis que lluiten per tirar endavant. Un musical que li falta concreció, ens parla de molts temes, però són petites pinzellades molt superficials (la sida, el futur, la ideologia, l’art…) L’obra en si no acaba de crear un bon grup com a protagonista, sinó que ens ressalta el personatge Mark Choen, un noi que lluita per aconseguir realitzar els seus documentals a partir dels seus principis ètics. Tanmateix la seva lluita queda dissimulada dins la història. Quan vas a veure aquest musical és per escoltar les cançons, conegudes per molta gent.
Una primera part lenta, causada per la gran quantitats de temes que es volen presentar. Un ritme que accelera a la segona part on els girs de la història són constants. Una segona part que se’ns presenta amb la cançó: Seasons of love. I que acaba amb un homenatge al llarg recorregut del musical, afegint un plus d’emoció al final.
Un musical requereix una gran expressió corporal que acompanya del gran poder de la veu. Ens trobem amb una falta de moviment, l’emoció es concentra molt en la veu i els cossos s’obliden. Igualment quan et trobes més de 10 persones dalt d’un escenari fent una mateixa coreografia és espectacular. Parlant de la veu, un apunt molt personal, diria que el castellà és una veu poc musical, sonava millor en català. No per un nivell vocal, al contrari, s’hauria de felicitar, sinó pels sons que un llenguatge integra.