Rent no és un dels meus musicals preferits i resulta que estic repetint i repetint, senyal que aquesta producció està per sobre de la meva percepció de l’obra: mèrit absolut d’aquest Rent que veiem a l’Onyric Condal.
Rent és un musical rock basat en l’òpera La Bohème, que relata just el que passava als carrers de NY als ’90, quan es va estrenar, estrena marcada per la mort prematura de l’autor, Joanthan Larson (que mitifica) i va arribar a BCN el 1999. Daniel Anglès (un dels protagonistes d’aquell primer muntatge) el va recuperar i dirigir el 2016 i ara hi torna, a un teatre gran, amb lligams amb la versió prèvia, però el cert és que aquest Rent ha crescut en tots els sentits.
Un grup de joves conviuen amb la SIDA, la penúria econòmica, l’especulació immobiliària, la censura artística, els estralls de les drogues i, clar, l’amor i desamor.
L’obra segueix sent actual gràcies al missatge que ressona amb moltíssima força: no day but today, no hay más que hoy, viu el moment malgrat tot, optimisme vital que fa inevitable no sortir determinat a mesurar la vida en petons, amor, abraçades i amistat.
Entre els encerts d’aquest muntatge trobem el ritme, frenètic a la primera part i més pausat a la segona, la música, amb la direcció de Miquel Tejada, més rockera que mai -Seasons of love- sense perdre sensibilitat -Without you-, la il·luminació precisa i, potser, el millor so dels teatres de Barcelona, no només potent sinó nítid.
El menys millor: alguna dicció i interpretació coreogràfica.
El millor: l’equilibri coral -que Rent necessita- gracies als intèrprets, protagonistes o no, alguns amb l’experiència del 2016 i amb incorporacions que, en general, eleven el llistó. Destaquen Iñaki Mur, la innocència que cohesiona, Victor Arbelo, desgarro interior amb una potència que ens traspassa, Albert Bolea, un àngel de bondat en forma de drag queen, Júlia Bonjoch -feia temps que mereixia ser protagonista d’un gran musical adult- és sensualitat, fragilitat i determinació, Àfrica Alonso aconsegueix que veiem el bon cor que amaga la rigidesa, Anna Herebia és pura energia i quan acaba la seva escena –sense ser la meva favorita- la seguiries a qualsevol protesta que encapçalés i Xavi Navarro, tot sensibilitat amb una veu versàtil que enamora.
En resum: Rent és una mostra de passió, energia, optimisme, repartiment jove amb talent i molt preparat, amb música que atrapa. I tot, amb molta qualitat.