Res de tu és una obra que ens parla d’un amor obsessiu, d’una sortida de l’armari, d’un escriptor que no escriu i d’una colla de personatges que secunden al protagonista i a la vegada el construeixen. També cal assenyalar que el text d’Ivan F. Mula està explicat en primera persona, fent més palès el seu estil literari, que no s’amaga en cap moment sinó que més aviat es potencia. Aquesta primera persona, a més, es desdobla i ens permet veure diferents plans del personatge: el que diu, el que sent, el que pensa, el que es calla… Tot un exercici de virtuosisme pels actors i també per a la directora Montse Rodríguez Clusella (Scratch, Uppgivenhet, A.K.A., Ricard de 3er), experta en portar a escena el món adolescent i juvenil.
L’obra es divideix en tres escenes, o en tres espais temporals. En tots ells, l’Òscar –un personatge gairebé absent- ho impregna tot i sobrevola l’obra sencera amb la seva ombra allargada i funesta. La resta de personatges haurà d’aprendre a sobreviure sense l’Òscar i sense el poder que ells mateixos li han atorgat. I per lligar-ho o recosir-ho tot, el relat que el protagonista intenta escriure de tot plegat i la cançó que s’evoca en diversos moments. No és altra que Nada de nada, un títol imprescindible dels setanta que va escriure Cecilia i que posteriorment han reversionat Amaral o El canto del loco.
El muntatge que podem veure ara a l’Àtic22 es presenta en un escenari gairebé nu –potser podria revisar-se per a futures temporades- i es basa especialment en unes interpretacions acurades i precises, plenes de moviment i gestos que ens transporten a un pla imaginari. Roger Vilà, que ja havíem vist a La cabra, La mort i la primavera o Vespres de la beata verge, defensa al protagonista amb gran solvència i professionalitat. La gran sorpresa -per desconeguda- és l’actriu Mireia Sala, que aprofita tots els detalls del seu personatge amb una vitalitat i una desimboltura sorprenents.
Un muntatge que val la pena no perdre’s, tant pel seu relat de l’amor obsessiu com per la oportunitat de gaudir amb unes interpretacions de primera. Un muntatge que parla de moltes coses, algunes potser aparentment banals, però que en el fons fa un relat molt particular de la soledat i la desesperança. Tal com diu el protagonista: “la soledat enmig d’una multitud d’homes”.
