La cançó de la tristament perduda Cecilia acompanya alguns moments de l’obra que Iván F. Mula estrena enguany i per primera vegada com a projecte professional amb un text actual, valent, trencador amb la companyia No-res.
Dirigida per Montse Rodríguez Clusella l’obra explica tots els dubtes, les inseguretats i les pors d’un amor homosexual no reconegut i, com en la cançó de Cecilia “así de pequeña soy yo, nada de nadie”, molt ben interpretada per Mireia Sala, el protagonista de la nostra historia es mou pendent del altres i del seu interior.
L’obra ens mostra una trama externa (el que passa) i una trama interna (el diàleg del personatge amb sí mateix) i d’aquesta manera hi ha varies capes que expliquen des de diferents àmbits tot el terrabastall de sentiments obsessius del protagonista.
Amb només dos intèrprets, apareixen molts personatges, la majoria dels quals estan exquisidament ben representats per la Mireia Sala com a contrapunt del primer personatge sense nom Roger Vilà. Ells dos, en una sintonia perfecta i una gran complicitat van elaborant una historia plena de matisos, confusions i un entramat de sentiments que van apareixent i fugint com el personatge principal que fuig de sí mateix. Mula juga amb l’estil directe i el narratiu la qual cosa li dona moviment i frescor a l’obra.
En un espai petit, els dos intèrprets amaneixen el text amb moviments de dansa sincronitzats i petites coreografies. Pocs elements escenogràfics, un text profund i una magnífica interpretació. Tot això és auguri de llarga vida.
