Aquesta producció presenta a tres personatges que es troben vivint al mateix lloc mentre les seves vides s’estan transformant. Cadascun amb la seva història avança com pot i al ritme que necessita. L’Eneko (Íñigo Martínez) és un ballarí punk que s’ha endinsat a la dansa amb la seva diversitat funcional, la Chloe (Vidda Priego) és una fotògrafa trans fent la transició i l’Anna (Blanca Pàmpols) és una mare divorciada que ha d’enfrontar-se a la vida sense marit ni fills després de dedica’ls-hi la vida.
Tres persones totalment diferents a simple vista, que acaben encaixant per la comprensió i l’enteniment que troben en les altres. Cadascuna està recorrent un camí diferent, però en el fons totes tres s’estan envalentint per aconseguir els seus somnis. Durant la convivència s’ensenyaran les unes a les altres a no forçar els esdeveniments i ha ser capaces de fer allò que desitgen.
El text, tot i que a vegades fa perdre el fil a l’espectadora, aconsegueix traspassar l’escenari per presentar al públic que cadascú és el responsable i té la llibertat per decidir quan enfrontar-se a la seva por. Ens mostra que som capaços d’enfrontar-nos sols/es i que tothom ha de respectar els teus temps. Eneko ho diu ben clar “la meva por la salto jo, tu salta la teva”. Un text clar i directe, amb petits entrebancs per seguir el leitmotiv, que arriba amb el seu missatge.
La posada en escena, amb mescla de dansa, moviments i moments musicals embolcallen el missatge fent-lo més plàstic i visceral, més passional. En la majoria d’ocasions la jugada entre els quatre elements del decorat, les llums, els visuals i la música funciona com un rellotge, precís i ben encaixat. Però en alguns moments, la mescla confon el missatge. Com a petit consell, afegiria uns micròfons a cada intèrpret durant la representació, ja que en alguns moments s’han de sobreposar a l’àudio que recobreix l’escena i no ho aconsegueixen, fent difícil seguir alguns moments textuals de l’obra.
Teatre humà i arriscat, que posa sobre l’escenari una mirada diferent i repta al públic a implicar-se emocionalment. Aquestes han de ser les històries del futur.