Dins d’una temporada en la qual s’ha decidit fer diversos homenatges a l’estimat dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, té cert sentit que s’hagi escollit Revolta de bruixes per presentar les actrius de la Kompanyia Lliure, tractant-se d’una història protagonitzada, bàsicament, per dones. Tot i ser un text molt popular en l’àmbit del teatre amateur, feia molts anys que no es feia un muntatge professional i, per tant, la proposta havia de lluitar, d’entrada, contra els prejudicis que qüestionen la seva vigència. Afortunadament, hem pogut comprovar, gràcies, en gran part, al carisma i bon treball interpretatiu del repartiment, que la peça encara funciona, té interès i actualitat. El que s’ha perdut, potser, és l’impacte o la transgressió de donar veu a aquest tipus de personatges en un espectacle teatral. En aquest sentit, des dels anys 70 ha plogut força. El fet és que aquesta nova posada en escena funciona; és lleugera, divertida i bastant entretinguda. Una altra cosa és que, comparada, com a projecte, amb el dels actors de la Kompanyia, denota una descompensació en la dificultat, ambició, pressupost i profunditat de contingut que no fa justícia a les seves capacitats interpretatives per a un primer espectacle. Però aquest, en realitat, és un altre debat sobre una decisió discutible externa a l’obra mateixa, que no té res a veure amb la professionalitat i eficàcia amb la qual elles la defensen.
Enllaç copiat!