Aquest diumenge vam fer cap a La Badabadoc per veure una obra unipersonal de l’actriu argentina Jimena López, coautora amb Macarena Trigo, de la dramatúrgia. La proposta està dirigida per Diego Recagno.
RHONDA s’inspira en la vida real de l’ex lluitadora professional nord-americana Ronda Rousey i es va estrenar a l’off de Buenos Aires l’any 2018.
Una obra creada en un taller d’unipersonals, que tracta sobre una lluitadora que s’enfronta a les seves pors, als seus prejudicis, i als seus desitjos en la solitud del vestuari, abans de pujar al ring.
Jimena López és l’única protagonista de Rhonda, una obra que busca articular l’actuació amb una disciplina marcial i abordar, al mateix temps, temàtiques de l’univers femení que la inquieten.
Rhonda està sola. Passa les nits copejant una bossa de boxa i pensant a quants rivals noquejarà. Entrena incansablement per a arribar a ser la millor. Entre cop i cop reflexiona sobre l’ofici del lluitador, sobre el públic voraç, l’entorn interessat, l’amor propi, les formes de protegir-se.
Rhonda viu traumatitzada pel record d’un combat en què tot va sortir malament, el jutge no va intervenir, la seva contrincant no es va rendir. Però malgrat les contradiccions que aquest fet li genera, malgrat l’aversió que en certs moments li produeixen els crits del públic que demanen “sang”, ella sap que no hi ha en el món, un altre lloc on ella hi pugui estar.
Un gran, grandíssim treball físic d’aquesta actriu, que s’enfronta tota sola al text, amb moviments acuradíssims i una tècnica espectacular, només ajudada per elements materials com els guants, la taquilla, la bossa d’esports o el sac de boxa i la magnífica il·luminació de Julian Lucero.
Malgrat la bona interpretació de l’actriu i la correcta posada en escena, a nosaltres ens ha estat molt difícil o millor dit, impossible connectar, justament per la temàtica, molt centrada en el món dels combats de kickboxing. Pel que havíem pogut llegir pensàvem que tractaria més en profunditat altres temàtiques relacionades amb la dona i la lluita personal. I sí que en parla, però, pel nostre gust, molt esbiaixadament.
A nosaltres els rings no ens interessen gens en absolut i més aviat ens produeixen aversió. La nostra baixa valoració és molt subjectiva i per tant no té res a veure amb la qualitat o no de la proposta.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ