Veient l’obra dóna la sensació de que Gerard Guix, a més de en El rei Ricard III de Shakespeare, s’ha inspirat en We need tot talk about Kevin, l’esplèndida i sòrdida novel·la de Lionel Shriver. En realitat, la intenció de l’autor és posar davant dels nostres ulls la transformació d’un adolescent, que passa de ser un noi tímid i introspectiu a un ésser manipulador, agressiu i violent. I ho fa amb la idea de que el públic es qüestioni si podria arribar a fer alguna cosa per reconduir situacions tan tràgiques com la que ens planteja la peça.
El cert és que no és un text còmode, tot i que més que de text hauríem de parlar de guió… L’obra està absolutament farcida de petits moviments i situacions quotidianes que ens van ensenyant, quasi sense paraules o bé amb breus fragments shakesperians, el dia a dia d’aquest protagonista tan especial. Un protagonista que en mans de l’actor Quim Àvila arriba a sacsejar a l’espectador i a sorprendre’l contínuament. En definitiva, un treball que se’ns enganxa a la consciència i, tal com pretenen Gerard Guix i la directora Montse Rodríguez, ens acompanya a casa un cop acabada la representació.