Existeixen moltes iniciatives culturals i educatives que tracten d’apropar l’obra de William Shakespeare als més joves, cercant maneres de fer que entenguin i s’identifiquin amb els temes que elles tracten. El dramaturg Gerard Guix, de forma maliciosament genial, ha aconseguit donar un gir pervers a aquesta idea, per tal d’assenyalar la responsabilitat de la família i l’educació en certs actes de violència. L’espectacle narra la història d’un adolescent tímid i turmentat que, obsessionat amb el personatge de Ricard III, viu una metamorfosi total on l’ambició i la set de venjança l’acabaran per convertir en un monstre. El text construeix un paral·lelisme molt interessant entre els dos éssers acomplexats, combinant amb escenes d’hiperrealisme, monòlegs teatralitzats i d’altres de gran simbolisme poètic. La directora, Montse Rodríguez, ha utilitzat tots els recursos de l’espai escènic transmetent una sensació de claustrofòbia emocional molt ben aconseguida. D’altra banda, extreu del jove actor Quim Àvila un treball interpretatiu colpidor amb moments angoixants i detalls (com la imitació dels seus pares) que posen la pell de gallina. No obstant això, es podria retreure a la proposta que parteix d’una òptica un pèl americanitzada en relació amb el cas que planteja al qual el públic català podria mirar amb certa distància. A part d’això i que, potser, la utilització de més fragments de Shakespeare s’hagués agraït, el muntatge és prou arriscat i honest per romandre dins l’espectador durant uns dies després de la funció; cosa que resulta cada vegada menys habitual.
Enllaç copiat!