Quan entrem a la sala ens trobem dins d’un garatge; el lloc on el Ricard, protagonista d’aquesta obra, hi passa hores i hores tancat, escoltant música, jugant amb el mòbil, connectat a internet i escrivint en un diari personal. Tot a l’hora !!!!! Com la majoria dels adolescents, té les seves inquietuds, les seves manies i els seus complexes. Ràbia, rebel·lió, desànim, apatia, avorriment, desordre,… Una etapa realment difícil, que si a més a més li afegim situacions personals complicades, ens trobem davant d’una bomba de rellotgeria humana. Els espectadors serem els observadors de tota la transformació del protagonista després de que un dia troba un llibre de Shakespeare “Ricard III” i es comença a identificar amb el personatge de la novel·la. El personatge de Ricard III és el d’un home lleig i manipulador. L’ egoisme i el despotisme són els seus lemes. És el símbol de l’aberració moral i un ambiciós que menys prea fins hi tot a la seva pròpia mare.
Tot i que el tema és molt interessant, l’escenografia i posada en escena del tot encertada, la interpretació per part d’en Quim Àvila molt intensa i del tot creïble ( tot i que de vegades parlava tan fluix, que ens costava d’entendre el que deia), en general se’ns ha fet un pel lenta i ens ha faltat quelcom, que no saps que és , però que surts amb la sensació de que hi ha alguna cosa que ha fallat. Llàstima !!!