Límits ètics, límits socials, límits religiosos, límits biològics… tots aquests són algunes de les fronteres que creua l’eutanàsia. Un tema tan actual com el deixar-se morir, el fet de voler descansar en pau, sense patir, és el pal de paller del text de Marta Buchaca que mostra, fredament, comparant els humans i els animals. Una declaració banalitzadora de l’eutanàsia on una gossa i la mare del propietari (de la gossa) queden al mateix nivell.
Marta Buchaca presenta a l’espectador un text rodó, amb intencions morals amagades, on els dos protagonistes tenen les seves manies i els seus “defectes” que queden en relleu al combatre el tema principal. La dinàmica de l’espectacle pren una velocitat de creuer i el ritme frenètic d’escena a escena és el necessari per pair la trama i el missatge, que de mica en mica va generant l’ànsia de veure un final apoteòsic que acompanyi la posada en escena senzilla que proposa Buchaca. Una escenografia que podria ser el calaix de sastre de possibilitats, però que es queda en calaixet, minvant la possibilitat de joc als intèrprets i generant un ambient fred i buit que no acompanya el tema a tractar. La balança general es decanta cap al bé, al tancar l’espectacle d’una manera molt ben encertada.
Marta Buchaca, autora i directora, aconsegueix l’empatia necessària del públic cap a uns actors que se senten còmodes i en l’excel·lència de la compenetració entre els dos i proposa un joc mental interessant per trobar-se en les dues situacions que representen David Bagés i Anna Moliner. Amb l’ajuda de flashbacks i històries personals, s’emmascara un text on els protagonistes es despullen interiorment.