Rita és una obra que ens parla de la mort, però sobretot del moment en què els fills han d’assumir que s’han de fer càrrec dels pares. És el moment de prendre decisions, i els personatges de l’obra n’hauran de prendre unes quantes per les que, segurament, no estaven preparats. Curiosament, Rita és una comèdia, però amb un drama dins. En aquest sentit, val a dir que Marta Buchaca explora molt bé les contradiccions dels personatges -dos germans a punt de quedar orfes- i utilitza un curiós enginy dramàtic que li surt clavat. Possiblement una de les peces més rodones de l’autora, tot i que passi com una exhalació i presenti l’aparença -totalment falsa- d’una obra fàcil.
David Bagés i Anna Moliner són els dos germans, uns personatges a estones patètics i a estones valents i decidits. Les seves interpretacions són claus en l’espectacle, ja que es nota la complicitat, l’entesa i, especialment, l’experiència acumulada durant anys. No deixen res a l’atzar i aconsegueixen, cosa molt difícil en teatre, donar la lleugeresa necessària perquè tot flueixi i perquè, a poc a poc, ens enamorem dels seus personatges. Un treball rigorós i reeixit, que es veu ben embolcallat per una direcció àgil, un espai escènic acollidor i una música molt ben escollida.