Ja fa cinc anys que en el marc de l’Antic Teatre es va començar a moure un projecte que involucrava a veïns i veïnes de Ciutat Vella. Es va apuntar un grup de dones -moltes d’elles provinents d’un casal de gent gran del barri-, que ha anat creixent i modificant-se al llarg del temps. Aquella experiència les va portar a dalt d’un escenari i també a formar part de la programació de diverses edicions del Grec. Allà han cantat, han ballat, han explicat les seves vides i les raons que tenen per fer tot el que fan, han mostrat les seves limitacions i, sobretot, han donat una lliçó de vida a espectadors i fins i tot als formadors, que han anat aprenent amb elles durant aquest llarg camí.
Ara, cinc anys més tard, toca fer repàs. Per tant, aquest espectacle és un compendi i un petit autohomenatge. Hi trobem números ja vistos, coreografies ja quasi oblidades, gravacions i testimonis -molts testimonis- de tot el que els ha aportat la feina feta. No estem davant d’un espectacle com d’altres, sinó davant d’uns resultats que ens demostren la gran utilitat que té la dansa, el teatre o la música per a gent que no es dedica a aquestes disciplines de forma professional. Ritme en el temps és la resposta a anys d’esforç i la constatació de que una cosa tan efímera com les arts escèniques pot arribar a canviar moltes i moltes coses.