La companyia El Eje torna a la càrrega amb aquesta reflexió sobre les dinàmiques de poder a les relacions sentimentals. Viatgem a un futur distòpic on l’estat i les multinacionals tenen un control total sobre la privacitat dels individus, on la productivitat i la capacitat de satisfer els desitjos aliens són els pilars que marquen el valor de les persones. Al més pur estil de Blade Runner, Roböta (Servitud) també planteja una reflexió sobre el límit entre l’humà i l’artificial. Què és el que ens defineix com a éssers humans i ens diferencia de les màquines? Les emocions, l’amor i el seu conseqüent sofriment, aquest és el tema central de l’obra.
Cal destacar el subtil treball de direcció de Mar Pawlowsky, qui a més també s’estrena en el paper de dramaturga. És admirable la progressió emocional que aconsegueix en els seus personatges des del començament fins al final de l’obra. A més, el treball corporal dels intèrprets ajuda molt en aquesta progressió. Arrenquen amb unes interpretacions gairebé reprimides, sense cap humanitat, signe de la societat repressiva que habiten. El final, no obstant, està carregat de l’energia, passió i brutalitat tan característiques d’aquesta companyia. Els personatges es van humanitzant a mesura que la trama avança fins a arribar a un final propi d’una tragèdia grega.
L’atrevida aposta estètica és la guinda final d’aquesta obra que és capaç de mantenir-te alerta des del principi fins al final. Una preciosa reflexió sobre l’evolució que podria prendre el concepte de l’amor en una societat de tecnocapitalisme desenfrenat.