La ciència ficció està trobant formes innovadores cada cop més interessants a les sales petites. Angelet s’ajudava del morro d’un cotxe, Cedó s’hi recreava en una habitació de matrimoni i ara Mar Pawlowski despulla un espai que només compta amb dues fràgils cortines blanques i una taula austera per tractar una història bonica i crua a parts iguals. Si no fos perquè ja sabem que és una obra teatral, d’entrada colaria com a espai de dansa.
La companyia El eje és capaç de portar al seu terreny una proposta instal·lada en un futur humiliant que, de tant llunyà a nosaltres, acaba per ser-nos absolutament proper. Ells mateixos ho etiqueten de “thriller tràgic, distòpic, futurista i heterofòbic”. Quatre pilars sobre els quals basteixen el triangle amorós que separa en Broto (Eric Balbàs) d’en Palía (Marc Ribera) i de l’Eva (Maria Hernández) en tres grans actuacions d’una exigència i entrega eminents. És força remarcable la cura que demostra la narració a l’hora d’incrementar la seva intensitat, arribant a episodis d’autèntica abstracció i èxtasi. Una narració que es combina amb un encertat tractament d’escena que contrasta el cyberpunk i les gorgeres renaixentistes, sumats a una feina brillant a càrrec d’Irene García, “La Quebrá”, de construcció de les dinàmiques psicomotrius particulars de cada personatge i a una il·luminació i proposta audiovisuals vigoroses.
Röbota (servitud) acaba sent un homenatge encobert al valor mutable i possessiu que donem a l’individu i a allò que estimem, adient per tots aquells espectadors que necessiten sortir del teatre havent trobat més preguntes que respostes. Un espectacle que beu de l’univers K. Dick amb reminiscències Mery Shelley. Una obra amb voluntat de conduir la ciència ficció, a través d’una propina conclusiva afegida després del tercer acte, cap a la tragèdia més shakespeariana, tot invocant la vergonya d’un públic desorientat que entén que allò que veiem, en el fons, és el producte terminal de les mancances que arrosseguem a la societat actual.