No sé si a vosaltres també us ha passat, que de vegades aquell plat que sempre us surt boníssim, us ha quedat salat, o al revés li falta sal, s’ha passat de cocció o us ha quedat cru, … dons bé, una mica és el que m’ha passat amb l’obra “Likes” d’en Roc Esquius. Pel meu gust s’ha passat una mica de cocció.
Tot i això, segueixo pensant que en Roc és un bon “cuiner”. M’agrada molt el seu estil, els temes que proposa i la frescor en que se’ns presenten. Però malauradament en aquesta ocasió, no he sortit del tot satisfeta . La veritat ,se m’ha fet llarga i un pel repetitiva, i és una llàstima, perquè el tema és molt interessant i tots els actors ho fan molt bé.
De totes maneres el tema ens serveix per reflexionar i fer-nos algunes preguntes:
Quin és el valor social d’un like en les nostres societats digitals?
Perquè tenim la necessitat de penjar tota la nostra vida a les xarxes socials?
Tot el que es penja és cert?
Perquè necessitem l’aprovació dels altres?
Som esclaus de les xarxes?
Perquè ens agrada tant tenir molts likes?
On són els límits?, tot si val?
Fins on seriem capaços d’arribar per aconseguir un like?
**/***