Poder presenciar històries d’amor intenses i vitals com la que han forjat Núria Espert, Lluís Pasqual i Federico García Lorca és un luxe que aquesta època convulsa i envejosa ens ha permesa gaudir.
El que proposen a Romancero Gitano és el nou fill nascut d’aquesta història d’amor. D’amor necessari, d’amor imperible, d’amor desbocat i hiperbòlic i d’amor que sobrevola el pas dels anys. Aquest «Romancero gitano» es com tornar a l’origen. Després «La fosca arrel», «Fent Lorca» i «La casa de Bernarda Alba» torneu a reunir-se tres èssers que malgrat haver navegat sols moltes vegades, estava escrit que haurien de tornar a reunir-se. Perquè hi ha amors i necessitats que són inevitables. Núria ha viatjat amb Federico, Luis ha viatjat amb Federico tambié i Federico ha viatjat amb molts i moltes. Però junts, aquest trio, és amor pur i necessari.
Pascal Mérat il·lumina amb extrema subtilesa un espai gairebé buit, habitada per unes butaques que ens acosten a l’escenari i ens converteixen en còmplices i per Núria. Núria, la seva veu i les paraules de Federico. Núria donant veu a aquests versos, a les dones de Lorca i apropant-nos a les seves pròpies experiències a l’acostar-se a Lorca al llarg de la seva vida. Roc Mateu posa so a aquesta atmosfera. Converteix l’espai sonor en un ressò de les nostres sensacions. I Lluís Pasqual torna a demostrar que es qui més i millor coneix a l’autor granadí.
Junts, aquests éssers privilegiats, demostren que els poemes de Lorca són «obres de teatre» en què diversos personatges dialoguen i s’acompanyen. I Núria és tots i cada un d’aquests personatges. Es transforma en tots amb un lleu gest i aconsegueix donar emoció i veritat a cada paraula.
Aquest espectacle és un prodigi de mesura, de saviesa i d’emoció que NEIX l’amor i de la Necessitat de caloret. El rematen dos crits desesperats. «El soneto de la dulce queja» i el «Grito Hacia Roma», una crida a l’amor total i un crit brutal contra la injustícia. El que vulgui entendre, que entengui.
Hi ha molt a dir d’aquesta meravella i si vols llegir un comentari més extens, FES CLICK AQUÍ i llegiràs el que he escrit en el meu blog, DESDEELPATIO.