Primacia de la forma (magnífica i creativa posada en escena) sobre el fons (poc espai per les passions, quan són el motor de l’obra).
Vaig trobar a faltar l’absoluta passió adolescent que hi havia als diàlegs però no a la relació entre Romeu i Julieta. Que no es mirin, no es trobin els seus ulls en tota l’obra ha de voler transmetre quelcom que no em va arribar (potser, jugant a crític, que més que enamorats l’un de l’altre ho estan de l’enamorament en sí?). Així, la sensació va ser d’haver vist un molt bon muntatge teatral més que viure la història d’amor dels protagonistes, ni l’antagonisme de les famílies ni…
Sembla que no m’hagi agradat i no és això ni de bon tros. Té idees molt imaginatives i que funcionen (madrigals, moviments, lluites, les serventes, escenografia tan mínima com aprofitadíssima…).
En RESUM: dues hores que no ho semblen, bon ritme tret del llarg i lent final a la cripta, bones interpretacions de tots i una adaptació creativa, a la que li aniria bé una mica més d’emoció.