No és fàcil tornar a un clàssic d’aquesta envergadura i fer-ho d’una forma original, fresca i imaginativa, però aquesta proposta amb direcció de David Selvas i dramatúrgia de Joan Yago ho aconsegueix.
Aquesta adaptació contemporània parla més de la violència que de l’amor, però el fa des d’un festival ple de vida, tant que sembla que la història acabarà bé. Els protagonistes són dos adolescents desesperats per poder canviar les coses, per abandonar els discursos d’odi i poder viure, i estimar, en llibertat. Perquè com ens recorda Nina Simone, “Everything Must Change”.
L’atrevida posada en escena està plena de referències a la cultura audiovisual actual; coreografies a l’estil TikTok, escenes a càmera lenta, seqüències sensuals construïdes per flashes, muntatge de flashbacks i un preciós espai sonor amanit amb algun hit musical actual.
Totes les interpretacions són excel·lents però el que fa Guillem Balart amb el personatge de Mercuri mereix ser destacat. En aquesta versió l’amic de Romeu és un personatge queer que, a més de ser el punt més còmic de l’obra, captiva a tota la sala amb la seva interpretació i ajuda a aterrar l’obra en la societat contemporània.
En definitiva, aquesta preciosa adaptació contemporània de Romeu i Julieta, encara que es mantingui fortament fidel a l’original en el seu contingut, adopta formes i recursos tan actuals, frescos i atrevits que aconsegueix tornar a captar la nostra atenció com si fos la primera vegada.