Romeu i Julieta és la història d’amor més vegades explicada que va més enllà de la literatura. D’aquesta obra, escrita el 1597 per W. Shakespeare, se n’han fet versions de tota mena, clàssiques i modernes. L’hem vist en ballet amb música de Prokófiev, simfonies de Bellini i Txaikovski, musicals, pel·lícules, cançons de tots els estils (flamenc, melòdica, reggaeton, clàssica…), òperes, obres de teatre clàssiques o trencadores com aquesta última, una adaptació de la Brutal més propera i actual que aconsegueix apropar aquesta història d’amor al públic d’avui.
Un projecte que compta amb el dramaturg de la Calòrica, Joan Yago, que n’ha fet l’adaptació i amb el Yannick Garcia Porres que n’ha fet la traducció.
La posada en escena d’Alejandro Andújar, el vestuari de Maria Armengol, el llenguatge, tot està molt acord amb l’època actual.
La música és tot un encert. Damien Bazin ha triat set grans temes entre els quals cal destacar Romeo and Juliet dels Dire Straits i Everything Must Change de la gran Nina Simone.
Les interpretacions, un altre encert! Nil Cardoner (Romeu), Emma Arquillué (Julieta) i Guillem Balart (Mercucio) sota la magnífica direcció de David Selvas, es mengen l’escenari.
Un escenari quasi despullat. Una escenografia mínima en constant transformació, que juntament amb la il·luminació de Jaume Ventura aconsegueixen projectar tota la riquesa de l’obra, obtenint una versió realment extraordinària amb moments visualment genials com el ball de màscares, la utilització de l’alentiment en alguns moviments coreogràfics o la congelació d’algunes escenes.
A Romeu i Julieta viureu l’amor, l’odi i la tragèdia; la joventut i els seus impulsos, la vitalitat i l’espontaneïtat de seguir el que ens dicta el cor. Sentireu l’emoció, el vertigen, l’alegria, l’ímpetu, el risc de traspassar límits i el crit desesperat de la joventut en voler canviar les coses.
Aquest Romeu i Julieta és una mostra clara que els clàssics poden ser frescos, divertits i gens avorrits.