“Romeu i Julieta” fa emocionar a ritme de Billie Eilish, trap, de balls tipus TikTok (un dels moments més divertits de l’obra) i amb “Romeu and Juliet” del grup Dire Straits com a cançó per al casament dels protagonistes. Els actors principals són joves del segle actual, que tenen amics queers (que no s’identifiquen amb cap gènere), que lluiten contra el patriarcat i la violència que vol resoldre desavinences amb armes en comptes de paraules. Per això aconsegueixen arribar al públic d’avui, perquè l’obra és més actual que mai. Ara bé, amb un text excel·lent i una bona direcció (de David Selvas) no n’hi hauria prou si no hi hagués un Romeu i una Julieta que et facin creure el que estan vivint i sentint. En Nil Cardoner (Romeu) i l’Emma Arquillué (Julieta) interpreten el paper amb desimboltura, amb una dicció i modulació de veu brillants, que et fan creure la passió de l’amor que senten.
Entre els punts més ressaltables, hi ha les escenes d’amor i les de violència, que estan resoltes amb excel·lència amb motius escenogràfics creatius, que fan que te les imaginis (atenció, plataformes de televisió!, preneu-ne nota, perquè no cal tant d’exhibicionisme sinó més creativitat!). Entre les qüestions per millorar, la interpretació d’algun personatge secundari, que et fa recordar que tot és mentida quan hi ha entrebancs amb el text. I entre els fets per canviar: aconseguir que el públic jove ompli la platea (on sou, adolescents i joves, si l’obra és per a vosaltres?) i que el públic entengui d’una vegada per sempre que els mòbils s’han d’apagar.