Clàssics. Festival d’arts contemporànies i pensament.
Amb aquest festival, La Casa dels Clàssics vol situar els clàssics al centre de les energies creatives d’avui dia, promovent el diàleg amb el passat per donar força i profunditat a la cultura contemporània, i impulsant relectures dels clàssics que ens emocionin i ens ajudin a reflexionar sobre preocupacions essencials de la humanitat.
La ira, Metamorfosi, La Immortalitat, La bellesa, Reset han estat durant aquests anys el temes a explorar.
Enguany el Festival Clàssics es centra en el tema de la Natura amb un interrogant al passat i present per indagar sobre què i qui és la natura.
Com deia Lucreci “La natura refà els uns mitjançant els altres, i no consent que cap cosa sigui creada sense l’ajut de la mort d’una altra”
“Insensats que sempre us planyeu de la natura, adoneu-vos que tots els vostres mals provenen de vosaltres mateixos” Rousseau
Amb la lectura dramatitzada Rousseau. L’home i la natura s’inaugura el festival d’enguany, amb l’actor Jordi Boixaderas que ens va servir una lectura de textos de confessió autobiogràfica que mostren l’evolució del pensament de Jean-Jacques Rousseau, un dels principals filòsofs del Segle de les Llums, autor de les teories del “bon salvatge”, una figura que ha esdevingut clau pel pensament polític modern i per a la filosofia de l’educació.
Al llarg de la seva obra, el filòsof francès va reflexionar sobre la vertadera naturalesa humana i sobre el pas de la vida a la natura a la vida en societat.
Amb el concepte del bon salvatge, el pensador creia fermament que l’ésser humà, per naturalesa, era bo, lliure i virtuós, i que era justament la vida en societat el que el corrompia i li despertava els vicis de la riquesa, la fama o l’enveja, focus de conflictes i desgràcies.
El dramaturg i traductor Joan Casas ha estat qui ha triat, traduït i muntat el conjunt de textos literals, extret d’obres cabdals del pensador francès com Les Confessions, Discurs sobre les ciències i les arts, Carta al senyor Bordes, prefaci del Narcís, Discurs sobre l’origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes, correspondència entre Voltaire i Rousseau, correspondència entre Rousseau a Malesherbes, i Emili, o de l’educació, per construir aquest meravellós monòleg interpretat per l’actor Jordi Boixaderas, mestre de l’entonació, les pauses i la cadència, que ens ha fet gaudir moltíssim d’aquests textos dels quals m’haig de confessar desconeixedora i que m’han fascinat molt.
Haig de dir que no era coneixedora d’aquest festival del qual n’he sortit realment encantada i amb ganes de veure’n més coses.
Us animo que hi doneu una mirada a tots els cicles, converses i lectures dramatitzades que hi ha programades durant aquests mesos, que són molt interessants.